Banyoles

L'antic Museu Darder d'Història Natural exposava una col·lecció de ciències naturals pròpia de finals del segle XIX que ens ha arribat fins al segle XXI pràcticament intacta i amb molt poques variacions des del seu origen. Això ens permet entendre quina era la visió que es tenia en aquella època de la història natural i el tractament que se li donava.

Els primers anys de funcionament el Museu tenia tres seccions:

• Zoologia (mamífers, aus, rèptils i peixos).
• Anatomia humana.
• Indústries derivades dels productes animals (cucs de seda, barrets de pell, objectes fets de banya, unglots per fer botons...).

Anys '60
Amb el pas dels anys, aquestes seccions gairebé no van canviar, fins que l’any 1960 es van fer diverses obres i s’inaugura la nova instal·lació de la planta baixa. Amb aquesta remodelació el museu passa a tenir de tres a cinc sales:

• Mineralogia.
  
• Pleontologia i malacologia.
• Rèptils, amfibis i peixos.
• Aus.
• Mamífers i antropologia.

Tres anys després s’hi afegeix la sala de l’Home i Naturalesa. Aquesta reforma permet que posteriorment s’exposin al públic les serps, la col·lecció de minerals del Sr. Margineda i les restes paleontològiques de Cornellà del Terri i Bòbila Ordis.

Anys '70 i '80
Durant els anys setanta i vuitanta ja es comença a introduir la idea de lligar el Museu Darder al fenomen lacustre i al medi ambient. La Junta del Darder pretenia allunyar-se de la imatge de museu de rareses i extravagàncies i donar-li un aire més funcional i dinàmic.

La intenció era de renovar les sales per aconseguir que l’exposició fos més pedagògica i crear una sala de l’Estany on s’expliquessin aspectes relacionats amb la biologia, geologia i ecologia de la comarca, reconvertint el Darder en un Ecomuseu.

També durant els anys vuitanta hi va haver diversos projectes per remodelar i modernitzar el Museu Darder. Quan l’any 1986 s’inaugura la Sala Darder, una de les pretensions era obrir una sala de l’Estany al primer pis i ampliar el museu amb una sala d’exposicions temporals, un magatzem, despatxos, sala d’actes i una biblioteca especialitzada.

El 1989 el projecte era molt més ambiciós ja que es volia unificar el Museu Darder i el Museu Arqueològic en un sol edifici a la Pia Almoina. La col·lecció Darder havia d’ocupar un espai en un edifici de nova construcció, però malauradament cap d’aquests projectes es va portar a terme.

Anys '90
Els darrers anys, fins el seu tancament al desembre de 2002, la col·lecció del Museu Darder s’havia incrementat considerablement i l’exposició estava organitzada en sis sales:

• Sala Darder: on s’explicava la biografia del fundador del museu i s’exposaven alguns objectes, llibres i eines de la seva propietat.
• Sala d’invertebrats, peixos i rèptils: s’hi exposaven representants de grups d’animals molt diversos, des dels invertebrats més senzills fins als rèptils. S’hi podien veure entre d’altres peixos, tortugues, caimans, iguanes, serps...
• Sala dels ocells: en aquesta sala s’hi podien trobar tota mena d’ocells, molt diferents tant per aspecte com per hàbitat. La seva distribució s’havia fet segons l’hàbitat, però en algun cas s’havien agrupat per famílies.
• Sala dels insectes i els bolets: amb exemplars d’espècies europees i exòtiques d’artròpodes (aranyes, escorpins, escarabats, papallones...). També s’hi exposava la col·lecció de bolets de paper maché de Francesc Darder i una maqueta de la comarca del Pla de l’Estany.
• Sala dels mamífers: s’hi podien veure exemplars procedents d’arreu del món, però també hi era representada la fauna europea i comarcal. En aquesta sala cridaven l’atenció per la seva raresa els exemplars teratològics (vedells siamesos, un xai amb dos caps i un garrí amb una deformació nasal).
• Sala de l’home: la darrera sala del museu i que estava dedicada a diversos aspectes antropològics i etnològics.

imprimir