La Llotja del Tint és un edifici gòtic civil del segle XV dedicat originalment, tal com el seu nom indica, al tint de teixits.
A l’Edat Mitjana, Banyoles gaudia d’una important activitat econòmica i el sector tèxtil n’era un dels destacats. En aquest edifici industrial hi arribaven els draps de llana que portaven els paraires i que es tenyien a les diverses tines que hi havia al recinte. Després, els paraires comercialitzaven el producte final, coneguts com a "draps de Banyoles" o "draps banyolesos" que es van arribar a exportar arreu de la Mediterrània.
Les tines estaven repartides a banda i banda de les tres grans arcades ogivals. Originalment, l’edifici tenia una sola planta alta, ja que els tints eren tòxics i una bona alçada més gran de la sala permetia una ventilació millor. La coberta era a dues aigües i les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat.
Cal destacar la façana lateral, la del carrer Especiatus, construïda amb pedra de Banyoles poc treballada i amb obertures de diverses èpoques.
Com passa amb tota l’activitat industrial de la ciutat en època medieval, aquí els artesans tintorers també aprofitaven el pas dels recs per a la producció. En aquest cas, el rec Major proporcionava aigua per a les tines que, un cop utilitzada, es desguassarva per allà mateix.
Actualment, l’edifici compta amb planta baixa i planta pis i és una sala d’exposicions d'art contemporani municipal.
El Tint-1 i el
Tint-2
Després de recuperar-la i rehabilitar-la als anys setanta del
s. XX, la Llotja del Tint va acollir les mostres d’art
contemporani impulsades per un grup d’artistes locals molt
innovadors, el Grup Tint-1 i Tint-2, molt vinculats a l'art
conceptual.